Sense ella
-
Va sortir de la calçada per arribar, camp a través, a la vora d’un petit
prat. Era nit de lluna plena. Va apagar els fars, va parar el motor i va
sortir de...
Fa 21 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Va ser un reconeixement sentit, emotiu. Un record profund del que va significar aquells moments per les víctimes i per les seves famílies.
Un acte preparat amb rigor, amb l´estimació i el reconeixement de tot el poble. Un Consol per els supervivents i familiars. Gracies per fer-ho possible.
Una cosa que s'havia de fer i que, pel que sembla, es va fer tan bé com es va poder. Gràcies per la presència i l'ajut de tothom.
Un reconeixement que honora a tots els que ho han fet possible i a la memoria del que varen patir aquell fet.
Una memòria, Martí, que hem de continuar ampliant amb tota aquella gent que van patir les circumstàncies terribles de guerra i postguerra.
Publica un comentari a l'entrada