Bona tarda, ja tenim aquí la Festa Major! I com que està de moda el minimalisme, optem per un discurset breu i emotiu per a que no se us faci pesat i puguem començar la festa ben aviat. Ens heu de demostrar les ganes que teniu de Festa Major! A la de tres cridarem tots junts com si ens hi anés la vida Visca Fulleda: 1, 2, 3 Visca Fulleda! ... i molt bona Festa Major.
Aquest any hem estat escollits pregoners de la Festa Major el jovent del poble. Abans que res volem començar donant les gràcies per la confiança que l’Ajuntament ha dipositat en nosaltres. Reconeixem que quan ens ho van proposar ens feia por que se’ns quedés gran, però vam acceptar el repte "amb il·lusió". Esperem estar a l’alçada dels anteriors pregoners i donar un bon inici de Festa.
Fins ara el pregoner era una sola persona que explicava què significava Fulleda per a ell, i doncs, no ens desdirem pas de la tradició. Realment ha estat complicat fer un bon cocktail amb les experiències de cadascun de nosaltres i els diversos sentiments que Fulleda ens ha anat despertant. Val a dir que el procés ha estat molt emotiu, calen oportunitats com aquesta per animar-nos a fer memòria i aleshores és quan te n’adones del temps passat i de tot el viscut.
Així doncs com altres anys ens hem remuntat a la infància dels pregoners, aquest cop també us transportem anys enrere, en aquells temps quan érem joves... tot recordant com ha canviat el poble i nosaltres mateixos al llarg dels anys.
Hi ha dues maneres de viure el poble: els autòctons i els forasters, igual que dues maneres d’entendre l’any. Per a la resta del món un any es divideix en 4 estacions, però per a nosaltres només en té dues: l’estiu i la resta dels dies. I, per què és així?
Perquè pels d’aquí, l’estiu vol dir que el poble guanya vida, arriben els pixapins!! I pels de fora suposa trencar amb la rutina atabalada de la ciutat i gaudir de la pau i tranquil·litat que Fulleda ens dóna generosament i que no podem trobar en cap altre lloc.
Junts hem viscut mil i una aventures. I segurament vosaltres també. Ens agrada pensar que no han canviat tant en el temps, ja que formen part de l’essència del poble, i així esperem que les generacions futures les segueixin gaudint igual. Us proposem una prova per comprovar-ho:
Aixequeu la mà cada cop que us sentiu identificats amb un d’aquests records:
- Jugar a fer cabanes al bosc
- Excursions i berenars a la Font de la Marieta, Ventoses, Font del Salat, la Font del
Poble, la Pinadeta...
- Sopars a les Roques per veure les llàgrimes de Sant Llorenç malgrat la nostra Marinada.
- Trucar timbres i marxar corrent, i rebre alguna que altra galleda d’aigua!
- Anar a buscar mores a l’estiu, farigola per Setmana Santa i bolets i caragols després d’un bon aiguat.
- Ajudar als pares i padrins a collir olives, ametlles i raïm contra la nostra voluntat!
- Explorar cases en runa
- Els nervis previs a l’escala en hi-fi.
- Entretenir-nos a fer manualitats i vendre-les per treure’ns uns calerons i poder comprar xuxes al Bar de la Juanita.
- Les festes majors a l’embalat de la plaça, que sempre acabaven passades per aigua!
- Anar a buscar cobertura a l’Agustina d’Aragó i assentar-nos a fer el xafarder.
En definitiva, de ben segur que si ens poséssim a xerrar sortirien moltes més anècdotes que tots compartiríem.
Tot plegat, aquestes experiències ens han fet créixer com a persones i ser el què som ara. I
com som? Som com som, i així seguirem sent, i així seguirem sent!
Som una colla, una colla unida, pocs però ben avinguts! Hem après a conviure amb persones molt diferents i de totes les edats. A compartir la gresca i l’avorriment, perquè, no ens enganyem, avorrir-se a Fulleda és inevitable tot i que de les estones mortes n’acaben sortint grans moments.
Som amants, amants de la natura. L’hem après a valorar i a estimar la nostra terra ferma.
Som afortunats, afortunats per haver gaudit d’una infància molt més lliure i despreocupada, on no depeníem de bateries ni wi-fi per entretenir-nos, sinó que ens valíem amb la nostra imaginació. Ens sentíem grans perquè anàvem sols pel carrer a totes hores, vam perdre la por a la nit, a explorar boscos, a moure’ns en bici – tot i arribar a casa sempre amb els genolls pelats-. En definitiva, vam aprendre a ser valents.
Som coneixedors, coneixedors de la cultura popular i les tradicions. Les padrines i els padrins ens han ensenyat a cuinar orelletes i rapinyades, hem fet pa de llenya, hem viscut la carbonera, podem xalar dels pregons allà on anem i despertar-nos amb la tant oportuna Maria de les trenes els matins de Festa Major. Que per cert, ens prenem la llibertat de declarar-la el despertador oficial de Fulleda!
Som singulars, som catalans. Treballem dur pel que volem i estimem el que tenim.
Som lluitadors, i sobretot lluitadores. Som llegenda, som Agustines.
Som fulledencs i fulledenques, siguem autòctons o siguem forasters, i malgrat que el nom dóna peu a la burla, diem amb orgull que som de Fulleda!
Som pocs, però pels pocs que som, som prous!
Ara sí, bona Festa Major i Visca Fulleda!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Alba
Penella
Carles
Aroca
Cristina
Gabarró
Laura
Cornet
Laura
Mor
Rita
Favo
5 comentaris:
Un GRAN pregó!!! Felicitats!!
Un GRAN pregó!!! Felicitats!!
Gent jove, bona gent, idees clares, un gran pregó. Per molts anys!!!
És un gran orgull pels fulledencs i fulledenques saber que podem comptar amb aquest jovent tan esplèndid!!
vau estar genials, originals, "xisposos", ens vau fer riure i ens vau emocionar...Què més es pot demanar a un pregó de festes? res més, però també hi vau ficar disfresses, interacció (cartellets) i ens vau fer prticipar!. Mai vist!!!
Publica un comentari a l'entrada