dilluns, 25 de maig del 2015

CONTESTA A UN AMABLE TARRAGONÍ -DIU ELL- QUE HA ENSOPEGAT AMB AQUEST BLOG DE #FULLEDA

Diu el nostre lector en aquest comentari:
 
 
Quant odi a tot l'espanyol desprèn el vostre blog. Terrible. I ho diu un tarragoní que us ha trobat buscant informació per passar-me uns dies de turisme per la comarca dels Garrigues. Una pena que mostreu una aposta cultural tan obsessionada amb l'independentisme. No passaré per aquí la setmana que ve. No estic interessat en la xenofòbia. Que vell és culpar de tots els mals a la gent que ni tan sols us coneix. Quina decepció.
 
Li contestem:
 
-Odi a tot l'espanyol? Al gaspatxo, al flamenc, al Getafe...??? Nosaltres no odiem ni a Espanya ni a França, encara que no som ni espanyols ni francesos (ni xinesos...). No sé si podeu copsar la diferència...
 
-Terrible? I espantós, també?
 
-De quina aposta cultural parleu? Això és un blog particular que intenta atansar-se a la realitat fulledenca des de diferents punts de vista. Si ens heu trobat segurament és perquè oferim molta informació d'aquest petit racó de món, amb més o menys encert, està clar.
 
Altres pàgines institucionals sobre Fulleda són:
 
 
 
 
-Obsessionats per l'independentisme? No, en absolut, gens ni mica. El dia que siguem independents no tornarem a parlar del tema. En tot cas, sí, d'entrada, som un blog sobiranista tot i que incorporem molta altra informació.
 
-Si no passeu per aquí la setmana que ve, hi podeu passar l'altra o d'aquí uns anys. En un país lliure, en principi, podeu anar on vulgueu.
 
-Xenofòbia, per si no ho sabeu, vol dir odi a l'estranger i nosaltres no odiem a ningú, encara que hi ha maneres de fer que no compartim i alguns cops combatem amb la paraula i la democràcia.
 
-Que vell és jutjar sense conèixer (i sense voler conèixer).
 
-Quina decepció... perquè deveu viatjar poc si limiteu les vostres possibles destinacions al color del govern polític d'un determinat lloc o -mon dieu!!!- als comentaris d'un humil i privat blog d'internet. Suposo que no castigareu totes les Garrigues per les nostres faltes...
 

7 comentaris:

matagallerofulledenc ha dit...

Gracies Sr. PQP,
No es podia dir millor clar i català

FULLEDA - PETI QUI PETI ha dit...

Gràcies... però no es mereixen.

Anònim ha dit...

Bones respostes !!
Diria que l´intolerant és ell !!

FULLEDA - PETI QUI PETI ha dit...

Bé, potser tenia un mal dia i s'acaba fent veí de Fulleda.

Anònim ha dit...

Hola novament a tots.

Assec si la meva intervenció de l'altre dia us va poder resultar ofensiva a algun de vosaltres. Si va anar així us demano disculpes des de ja. NO era la meva intenció ni molestar-vos ni ofendre-us en cap concepte.

Vaig pensar que aquest era un blog d'informació general i cultural i vaig trobar a part d'allò (...i és un fet evident) una publicació molt partidista cap a les postures independentistes. Una presència gairebé obsessiva diria jo.

Respecte profundament que cadascun de vosaltres voti a qui vulgui (...no faltava més) i que sigui sobre opcions polítiques independentistes també (...no faltava més). Com algú va dir en això consisteix precisament la democràcia.

La qüestió és que últimament a Catalunya absolutament tot està polititzat i el pitjor, sempre en el mateix sentit nacionalista: institucions públiques, la llengua, la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació pròpiament catalans, ràdios, televisió, organitzacions culturals, publicacions locals i municipals, l'escola, la universitat, la caixa de llet, l'ampolla d'aigua, l'esport....en fi, tot. Dic el de la llet perquè fins a la taca negra de la vaca de Llet Nostra és el mapa de Catalunya. Gairebé res escapa a això. És gairebé impossible trobar a Catalunya una visió plural, en Fullera tampoc. Tot és nacionalisme. No hi ha possibilitat de comparar amb el diferent, i això, sincerament, ens aboca a una pobresa cultural. És la meva opinió.

Pels quals no som independentistes creure'm, comença a ser una realitat asfixiant, omnipresent, inevitable, i el pitjor, una realitat que qüestiona la nostra pròpia identitat com a catalans.

Em comenta un de vosaltres que d'aquí a una mica hauré de viatjar només a l'altre costat del ric Ebre. Si fos així ja m'hauria anat de Catalunya, però Catalunya és tan meva com vostra. És democràcia.

No crec que els problemes de Catalunya neixin en la resta de l'Estat (...és la meva opinió), ni tan sols al govern central (...després d'Andalusia Catalunya és la Comunitat que més diputats aporta al congrés). Al Congrés hi ha més catalans que madrilenys, encara que sempre se'ns ompli la boca dient que “Madrid imposa això o l'altre”.

En fi, no us entretinc més. Seria un debat molt llarg.

La llengua, els partits polítics, la cultura i gairebé tot en aquesta vida han de servir per enriquir i no per dividir i desunir, és la meva opinió.

La vida té tantes cares com a ulls la mirin. Cal respectar la mirada de tots, inclosa la meva i la vostra.

Jo em conformo amb que els nostres fills puguin conèixer la majoria d'aquestes mirades per després triar la que millor els convingui. Conèixer per triar. Sona molt bé. Avui dia crec que a Catalunya això no és possible. La majoria dels nostres fills es veuen abocats a una omnipresent realitat, a una realitat adoctrinada.


Aviat ens veurem per allí.

Gràcies i repeteixo, disculpes a tots. Espero les accepteu de bon grat.

I Encara que hi hagi línies “editorials” que no siguin en absolut del meu grat, us felicito per la vostra publicació i pel vostre esforç per mantenir viva a Fullera i a la seva gent. És genial que sent una població tan petitona tingueu una publicació com aquesta.

Salutacions.

Enric.

Anònim ha dit...

Enric,

S'ha d'agrair el to respectuós del teu escrit, però lògicament, son els teus pensaments, els teus sentiments, per tant, màxim respecte, i com tu dius...no faltava més!. En aquesta vida, perquè hi hagin els menys problemes possibles s'ha de “viure i deixar viure”.

Penso que una llegua minoritària s'ha de cuidar i protegir al màxim, perquè si no ho fem i no ho haguéssim fet ja faria mes de 300 anys que el Català no es parlaria. Tots podem dir la nostra (sempre respectant als que ens respecten), en la democràcia nomes tenim un sistema, que es que la gent es pronunci, i si som majoria, a tirar endavant costi lo que costi, o com aquest blog, Peti qui Peti.

Es natural que a Catalunya els que pensem que pot ser ja n'hi ha prou de ser els grans financers del estat espanyol (pensa que a molts llocs de l'estat espanyol hi ha gent que no ha treballat mai, que en lloc de donar-lis eines perquè ho facin, els hi donen ajudes...han creat ganduls!). T'imagines que l'estant espanyol d'alguna forma ens hagués agraït l'esforç que fem?, ara no estaríem en el punt que ens trobem. Al contrari, som criticats, qualificats de lladres i insolidaris (recorda el dèficit de 16.000 milions, que fins hi tot en Morago ha reconegut), vist això i el sentiment que majoritàriament te la gent d'independència, avui estem a on estem. Com diuen els castellans, ens sentim “tontos y encima apaleados”.

Es normal que les ampolles de llet, d'aigua, estaments oficials catalans, etc. etc. estirin tots en un mateix sentit, si no ho fem nosaltres no ho farà ningú, al contrari, com ja es veu constantment, dia a dia.

La pluralitat que tu dius existeix (...faltava més), tu penses de forma molt diferent a mi i els dos ens respectem, vivim al mateix lloc. Ah!, que no ens agrada lo que passa?, doncs per això estan les votacions, precisament per intentar decidir que volem que passi. Tot lo altre es marejar la perdiu.

Enric, repeteixo, gràcies pel teu to respectuós.

Anònim ha dit...

Ah!, Enric, em dic Jordi