Bona nit gent de
Fulleda!, fills, amics, parents, visitants, tots ben trobats!!!
Quan la setmana
passada la Montse Arbós (de la comissió de festes ) em va proposar fer el pregó
de Festa Major, sincerament em va desarmar. No m'ho esperava, ja sé que això es diu sempre i us ben asseguro, que en
aquest cas és cert. Feia pocs dies havia començat vacances i en el pensament el
que més desitjava era no pensar..., desitjava caminar, descansar, llegir, estar
per la canalla..., allò que en diem relaxar-nos, ara us puc dir que això no ha
estat del tot possible, com acostuma a passar en les vacances... que sempre
t'acaben sorprenent. Vaig voler trobar una excusa per escaquejar-me de ser
pregonera, però al comentar-ho amb el Ramon M., em va donar a entendre que era
un privilegi i em va animar a fer-ho.
Em va acabar de decidir, recordar els anys en
que formava part de la Comissió de Festes i la feinada que teníem moltes
vegades per trobar algú que fes el
pregó.
De pregoners,en va haver de tota mena, alguns anys
el personatge era de ficció i més aviat irònic, recordo un mossèn, un militar
enredat de cal Margendom a última hora i fins i tot un clown (en aquest cas
l'Òscar Dalmau, que en l'actualitat és molt conegut mediàticament, però en
aquell moment era un jove estudiant que ja apuntava talent, perquè en poques
hores va saber posar-se tothom a la butxaca i ens vam petar de riure). Jo avui
no us faré riure ho sento, aquesta faceta no la tinc, ja us aviso. Bé, al que anava, altres anys van fer el
pregó persones més o menys vinculades a Fulleda, persones cultes, il·lustrades,
viatjades i experimentades, com també algun càrrec polític.
I fins avui, any 2015 (un any cap dalt al
nostre país, en el que molts catalans farem el pas per canviar el rumb de la
història, un pas, que molts desitgem es converteixi en camí per anar endavant i
refermar la nostra nació sense
retallades ni menyspreus).
Doncs ara estic jo
dalt del balcó, ni massa disfressada, ni massa experimentada ni molt menys
il·lustrada, però això sí, amb la valentia dels ignorants i bona voluntat.
De la mateixa manera que vaig acceptar
representar Fulleda com a alcaldessa l'any 2007 fins el 2011, al costat de la
Rosa M. Xifré, el Jordi Arbós i la Neus Cornet, als qui agraeixo la bona entesa i la complicitat en la feina que
vam fer junts. Va ser un temps molt intens, en el que ens vam moure per
temàtiques diverses, des d'aprendre pinzellades de gestió municipal rutinària
fins a reunions, (ja sabeu aquelles que comencen i acaben en dinars) amb càrrecs polítics d'alt nivell,
on em costava més sentir-me com peix a l'aigua.
També em vaig
adonar que en les decisions municipals
passa una cosa semblant a la maternitat, sembla una comparació estranya, però
ho vaig viure tot alhora i us puc explicar el perquè ho penso així. En totes
dues situacions molta gent opina i dóna
consells, però sovint no es té en compte que segurament el responsable
principal, siguin els pares, siguin els membres de la corporació, hauran
valorat i comprovat al detall, els motius d'actuar com ho fan.
Per aquest motiu,
m'agrada poc donar consells a pares
novells i m'agrada poc jutjar les decisions municipals si no me n'he
informat.
Curiosament vaig
ser la primera dona alcaldessa a Fulleda i per això candidata a pregonera,
preferiria que n'hi hagués hagut d'altres abans que jo perquè demostraria que la igualtat de gèneres seria
una realitat. Malauradament no és així, encara ara, en molts àmbits i llocs del
món, però jo vull pensar que he tingut sort del moment que m'ha tocat viure, ja que m'he sentit respectada
com el que sóc.
Avui donaré inici a
la Festa Major molt alliberada de càrrecs, ja porto més o menys quatre anys
desvinculada i us enganyaria si digués que enyoro els tràfecs de l'ajuntament,
però no us enganyo si us dic que va ser una experiència profitosa i us animo a
involucrar-vos -hi, si més no per poder parlar per vivència pròpia.
Aquest cop sóc aquí com a fulledenca de base, segurament el Santi
Arbós en tindria una definició acurada, però en aquest cas, ve a dir dona que estima Fulleda. Per sort, tenim moltes dones que estimen
Fulleda i que mereixerien ser pregoneres mil cops abans que jo, que s'esforcen
a organitzar activitats per apropar-nos a tots a la cultura i qualsevol tema d'actualitat i interès.
Jo mateixa gaudeixo de moltes trobades del
grup de lectura que han impulsat, amb la Raquel Sànchez com a coordinadora, i
reconec que m'enriqueix molt compatir les sensacions i opinions que cada llibre
ens genera. També m'encanta assistir a les classes de pintura que ens dóna el
Ramon Pascual, en aquest cas assumides per l'ajuntament, i en que he pogut
aprendre la base d'una afició que he tingut des de petita.
Ser de pobles tant
petits et crea uns estigmes davant gent, a qui se li fa difícil entendre que es
pugui viure en una comunitat que té menys habitants que el seu bloc de pisos.
Jo penso que ser escassos habitants ens fa més propers i socialment molt rics. És com
un petit món, com el país petit que canta Lluís Llac, on des del campanar es
pot veure el campanar veí, aquí no veiem el campanar, ara bé, des de molts
indrets podem observar pobles i ciutats veïnes. Ara ho tenim fàcil amb la ruta
dels miradors. Com deia, som pocs, però m'adono que cada vida prové d'una
història desconeguda, de lluita, d'alegries i penes com a tot arreu, amb el handicap aquí, que tenim una terra
dura i seca, on moltes vegades els esforços i treballs d'un any es veuen
destrossats per la sequera, per una
ventada o per una pedregada. Quan he sigut conscient d'això he valorat encara
més els fulledencs que mantenen viu el poble, amb dificultats, però que el fan gran. També
s'entén que molts pares hagin animat els seus fills a fer estudis que sovint
els desvinculen dels riscs de la terra que els ha vist créixer.
Els pares volem que els nostres fills tinguin
una vida millor, més fàcil i feliç. El que em porta a agrair de tot cor a la
Paquita i el Josep que m'encaminessin a estudiar una professió. Això m'ha permès,
entre altres coses, conèixer el dinamisme
de la vida a la ciutat i alhora adonar-me d'alguns avantatges del nostre ritme
més assossegat i estimar el que tenim. (I què tenim?, ens deien els amics de
les Arts en un anunci).
Tenim un patrimoni
al que poc a poc se li va donant el tracte que mereix, tot i que ens agradaria
tenir-lo encara més cuidat. Tenim assenyalades rutes pel terme per poder
conèixer-lo millor i valorar-lo, ja que una part està inclosa dins la xarxa
natura 2000 per la seva biodiversitat. Tenim com a mínim, tres fonts precioses,
la del Salat, la Marieta i la del Poble. Tenim una església de gran interès
artístic, és de les poques parròquies romàniques de la comarca. Tenim un espai
de la cooperativa amb la maquinària restaurada. Tenim el monument a l'Agustina
d'Aragó, que és inspiració de la fira heroica que s'anirà consolidant, a més a
més avui l'hem de felicitar junt a tots els Agustins i Agustines que coneguem. Tenim serveis que ajuden a fer la vida més
còmoda com; la biblioteca, les piscines, els parcs infantils, el dispensari
mèdic i la sala polivalent. Tenim un boníssim vi i un boníssim oli. I tenim el més important, gent que vetllen
per a que totes aquestes coses es conservin. Així doncs, hem d'estar contents i orgullosos del que som i el que
tenim.
Em va passar pel
cap d'enumerar totes les persones que
dia a dia sou Fulleda, com a protagonistes que en mantenen l'essència, però
m'allargaria massa tot i no arribar al centenar. Per cert , tots aquells que us
faci il·lusió empadronar-vos, no us en estigueu, perquè sereu benvinguts, aquí
esteu a casa.
Estem a casa, és
l'estiu i és per mi un dels moments més bonics per ser-hi. El temps en que la vida al poble es multiplica, sentim
els crits i les rialles de la quitxalla que ens visita, s'incrementen les
activitats lúdiques i... arriba la Festa
Major. Quan hi penso, sempre tinc present l'envelat (digueu-me nostàlgica) Recordo
sortir de casa escoltant la música pels altaveus tocant a tot drap Aaleeegria
que és Fes ta Ma jor... (i que ahir ens ballaven amb tanta gràcia a l'Escala en
hi fi), arribar a la plaça i colar-me per algun tendal del lateral perquè ja no
podia esperar a arribar a la porta
principal i veure el resultat de ta hores de treball de joves i no tant joves. Córrer
per les fustes que aguantaven les llotges buscant els amics, sentir els
serrells de colors moguts per la marinada, que feien de fals sostre i trobar-te
un escenari engalanat per qualsevol grupet de música que ens feia ballar i
gaudir, més que qualsevol altre dia. Tots devem tenir impreses ben endins
algunes emocions i anècdotes viscudes (dinars familiars acabats amb les
típiques orelletes i a casa nostra les ametlles garrapinyades que no faltin ja
molts les coneixeu, els balls del fanalet íntims i acolorits a la llum de les
espelmes, el cava i confeti que ens feia alguna una mala passada al fi de
festa, les cercaviles de matinada demanant aigua a cada casa, els jocs
infantils i per fi la xocolatada), moltes vivències que ens porten sempre que podem, a tornar a la
Festa Major.
Tornar per
retrobar-nos encara que sigui per un dia, veure'ns les cares i saber que hi som,
que la vida continua i Fulleda ens uneix un cop més.
Certament sempre trobem a faltar un o altre,
però també com és natural, en vénen de nous per alegrar-nos. I a més a més, els
espectacles i activitats que ens prepara la comissió fa que ens oblidem dels
problemes i preocupacions almenys temporalment.
Cal doncs
reconèixer i valorar immensament la feina d'aquesta comissió, per la il·lusió,
l'esforç i l'altruisme que ens regalen,
per a que tota la resta estiguem de festa aquests dies.
I ja per acabar,
gent de Fulleda, no m'allargo més, agrair-vos profundament a tots els presents
que formeu part de la història de Fulleda i de retruc de la meva vida, que per molts anys estigueu aquí
acompanyant-nos i MOLTES GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES PER FER GRAN FULLEDA PER LA
FESTA MAJOR!!!
VISCA FULLEDA, VISCA CATALUNYA I
VISCA VISCA LA
FESTA MAJOR!!!
BONA FESTA MAJOR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada