Per tu mare que vas deixar de viure per estar viva...
És el camí, que sense deixar-te triar vas seguir un dia.
La malaltia et transformà en nina de fira.
A tu una gran mare que vas ser en el seu dia...
He vist amor, he vist follia, he palpat l'estima de la seva filla.
Besà el coixí on ella moria.
Passió a la mare que un dia la guaria.
Què pot fer desfermar tant amor dia darrera dia?...
D'aquesta filla que un dia ella paria...
És verdader, no hi ha la hipocresia...
Ha marxat la mare, tanmateix en aquest dia.
La recordarem en el temps i el seu record guardarem amb gelosia.
Josep M. Bonet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada