El President no és mort.
No digueu ell és mort.
No mor l'alosa, ni el gra de blat
ni el roserar florit;
digueu tan sols que el President reposa
en els braços materns, amorosit.
No mor l'alosa, ni el gra de blat
ni el roserar florit;
digueu tan sols que el President reposa
en els braços materns, amorosit.
No digueu que ell és mort.
La mort és cosa dels homes sense arrels en l'infinit;
digueu tan sols que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.
La mort és cosa dels homes sense arrels en l'infinit;
digueu tan sols que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.
No digueu que ell és mort.
La mort seria perdre's en el no res;
i aquell que un dia acaronà la pàtria
amb el peu nu
i es féu pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort, ell s'ha fet terra
i aquesta terra ets tu, i ets tu, i ets tu.
La mort seria perdre's en el no res;
i aquell que un dia acaronà la pàtria
amb el peu nu
i es féu pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort, ell s'ha fet terra
i aquesta terra ets tu, i ets tu, i ets tu.
Poema de Ventura Gassol I Rovira dedicat a el President de la Generalitat Lluís Companys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada