La Rosa Preferida
Suau encant té la postura.
Suau és amb gran dolçura .
Suau olor que dura i dura.
Desfulla el verd que li dóna cura.
I apunta el cap de la flor pura.
Vermella com sang i plena de vida.
Inclús a besar-la ella convida.
Divina flor de vellut tupida.
Tronc que punxa i fa ferida.
Quant es fa gran i ja florida,
es despulla i adéu diu dolorida.
D'un pètal darrere l'altre es
desprèn fent la seva despedida .
El terra cobreix del que anava vestida.
Amb orgull i classe és definida.
Josep M. Bonet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada