"Agustina Saragossa va ser un producte del procés d'assimilació cultural i ideològica que el règim borbònic va imposar a la Catalunya derrotada el 1714. L'autoodi que porta a la negació de la identitat pròpia. Mai va exercir la seva condició de catalana. Va abandonar l'ús de la seva llengua i va adaptar el seu cognom a la grafia castellana: signava arreu com a Agustina Zaragoza. I, malgrat, la categorització del mite, no va tenir mai la voluntat de reivindicar el paper de la dona a la societat. La seva actuació va ser purament ideològica. Quan va morir, per expressa voluntat de la finada, es va embolcallar el seu cadàver amb l'uniforme de capità d'artilleria de l'exèrcit espanyol."
Marc Pons
Més aviat diríem que Agustina Saragossa com a figura històrica o historificada ha estat un producte del nacionalisme espanyol que troba en la Guerra del Francès un primer esdeveniment aglutinador en l'intent de construcció d'un estat "nacional" modern. No ens consta enlloc que Agustina Saragossa odiés la condició de catalana ni que abandonés en terres catalanoparlants la seva llengua materna. El canvi del cognom Saragossa (utilitzat amb diverses formes: Saragosa, Çaragoça...) també es va produir en la resta de membres de la família que vivien a Fulleda i és segurament explicable per la castellanització creixent de la producció escrita a tots els nivells, a més de tenir un referent molt clar en la capital aragonesa (Zaragoza, en castellà).
Segur que Agustina Saragossa no va ser un referent del feminisme -qui ho era, però, en la seva època?- però sí que va reivindicar la seva pertinença a la institució militar durant tota la seva vida, en un àmbit que -no caldria recordar-ho- era privatiu dels homes. Que el cadàver fos embolcallat amb l'uniforme de l'exèrcit espanyol fou pura coherència.
A hores d'ara, a la majoria de la gent, els valors que va defensar o ens han fet creure que va defensar l'heroïna de Saragossa no ens diuen res o fins i tot ens repugnen, tanmateix s'han de contextualitzar en l'època i les circumstàncies que li va tocar viure.
2 comentaris:
No le des mas vueltas. Simplemente ha hecho un articulo politico para apoyar a una determinada opcion politica. La historia o la verdad importan poco.
Les afirmacions històriques s'han d'argumentar. Què hi farem...
Publica un comentari a l'entrada