dimarts, 31 d’agost de 2021

PREGÓ DE FESTA MAJOR DE #FULLEDA A CÀRREC DE JORDI CUIXART I ADA PARELLADA (27-08-2021, tarda)

 





VÍDEO DEL PREGÓ

(Albert Salvadó)


PREGÓ FESTA MAJOR 2021

 

J[ordi Cuixart]: Bona tarda, bon vespre a tots els fills i amics de Fulleda, que diria l’avi Bonet! (Des de dalt li deu fer gràcia veure’m fer el pregó) i és un absolut plaer que m’hagueu CONVIDAT a fer el pregó de Festa Major d’aquest any.

 

Abans que res, un gran record pel nostre veí, Josep Maria Pascual, l’Isidro de Can Sivistró, amb qui tenia bones converses al tractar-se d’un empresari com jo. Un home que s’estimava aquest poble i per això hi va tornar. Tot el meu condol a la seva família, una abraçada, i estic segur que tothom i sobretot tots els seus companys de la petanca li dedicaran un pensament al torneig d’enguany.

 

Deia que per a mi és un goig poder ser el pregoner, doncs és una festa molt especial i de retrobament amb tots vosaltres, que sempre m’heu fet sentir com un més, i això no té preu. Com vaig dir a la setmana cultural, jo i la meva família no venim a Fulleda, som a Fulleda.

 

A[da Parellada]: Ah! Fulleda, som a Fulleda? Ep, bones, Jordi? Disculpa, disculpa! Què bé que t’he trobat. És que crec que m’he perdut! Bé, m’havia perdut, que ara ja sé que sóc a FULLEDA!

 

J: Perdona, és com ja li vaig dir al Marchena al Suprem, sense ulleres no et veig prou bé... qui ets?

 

A: l’Ada!!!

 

J: La Colau??? Ostres, no pot ser, a veure com torna a acabar aquest pregó? No en vas tenir prou amb el de Gràcia?

 

A: Que sóc l’Ada Parellada, la cuinera, la del restaurant Semproniana! La de la tele!

 

J: Ah, sí, sí, amiga, ara et conec per la veu, puja, puja. Què hi fas per aquí?

 

A: Doncs mira, ja vaig venir per Setmana Santa, i vaig quedar impressionada per la riquesa de flora que teniu, i em vaig endur farigola per fer sopes i plats, i era tan aromàtica, que ara em faltava una mica de romaní pel xai, de mores per fer salsa, i he pensat, doncs cap a Fulleda falta gent!

 

J: És que aquí a Fulleda tenim coses aparentment petites com aquesta, però que en el fons són molt grans, perquè venen d’a prop i són els fruits del nostre paisatge. De fet, ja tardes a servir al teu restaurant el vermut i els orujos dels Gabarró-Feixa, el vi del Matallonga, la cervesa Moreneta, l’oli del Jordi, els ous de la Lídia, el formatge del Francesc de la Flora, i si et fa falta tomàquets, carabassons, enciams, cebes, albergínies... els horts de Fulleda són millors que Mercabarna. T’ho dic jo, que els veïns orgullosos ho comparteixen amb mi. I és que si una cosa tenen els fulledencs, és la seva generositat.

 

A: Home, m’ho pintes tan bé, que m’entren ganes de posar un restaurant aquí per cuinar tot això!

 

J: Doncs mira que això ens aniria molt bé, que tenim el Francesc Masnou al 200% al xiringuito. És una idea que et deixo a l’aire a tu i tots els col·legues de professió, perquè entre ciclistes, excursionistes, caçadors, despistats i sobretot veïns, ens faria il·lusió veure el nostre paisatge al plat, com deia Josep Pla, que em sembla que era amic del teu pare quan venia a l’emblemàtica Fonda Europa de Granollers!

 

A: Ara que parles del meu pare, segur que s’ho hagués passat la mar de bé jugant a la petanca, com és que aquí Fulleda hi teniu tanta afició?

 

J: Sorprèn que en un municipi de Les Garrigues estigui tan arrelada aquesta tradició del Sud de França. Va ser un membre de la família Santamaria, que tornant de l’exili francès, (maleït exili) va introduir-nos-hi.

 

A: I veig que teniu molins?

 

J: Sí, però a nosaltres més que els de vent, el que ens agrada és el molí d’oli on fer un tast. T’ho recomano. Els altres, ja en parlem un altre dia, però millor que hi hagi més repartiment i menys desequilibri territorial.

 

A: (mirant-se la gent de baix) escolta, i jo aquí veig a la gent molt bronzejada, que teniu platja aquí a Fulleda?

 

J: Qui vol platja, i la sorra que s’enganxa als peus, tenint les nostres piscines i el que és millor, les nostres entregades socorristes. Gràcies per vetllar sempre per la nostra seguretat! Sabies Ada, que les piscines són un dels llocs preferits dels nens de Fulleda?

 

A: Doncs hauríeu de trobar la manera de poder tenir piscina tot l’any, com a Verdú, o com a Islàndia, pot semblar una bogeria, però estic segura que la resta de pobles us copiarien. I escolta, parla’m d’aquests nens tan espavilats que valoren tant la piscina?

 

J: Els nens de Fulleda? són el nostre tresor! Ens encanta sentir els seus crits i rialles, (sí crits... i rialles) omplint de vida els carrers i places... i ens encanta que puguin anar al Casal d’Estiu, estan contents ells i els pares! Igual que a les socorristes, agrair als seus monitors la cura que han tingut amb ells tot aquest estiu. Així com tots els avis entregats que també tenen cura dels petits. Probablement, tenir cura els uns dels altres és a una de les coses més boniques a què pot aspirar una societat. I a compartir tant els bons com els mals moments.

 

A: I a tu Jordi, què és el que més t’agrada de Fulleda?

 

J: Doncs el seu sentiment de comunitat, que és una cosa que hem de guardar com un altre tresor. Si el nens són el nostre futur, aquest sentiment de comunitat és la nostra raó de ser. I és una cosa que per molt que vulguem comprar, per molt que tinguem tots els diners del món, no la podem comprar! Només depèn de nosaltres, que ens adonem de com n’és d’important i bonic que tots nosaltres en aquest petit raconet de món convisquem com una gran família. Sobretot per un aspecte tan difícil de trobar en la societat contemporània, que és que ciutadans de diferents generacions s’ho passin bé junts i facin coses junts. Que en un mateix espai, estiguin compartint i vivint la mateixa experiència nens petits, adolescents, joves, pares, madurets (ei, que aquí Fulleda els madurets són un puntal), els avis que fan de cangurs i els avis que ja estan madurets!!! Aquest és el nostre gran capital. Compartir un taller de polseres o una partida de ping pong, mentre les padrines juguen a dòmino. Aquesta és la foto de la felicitat. Mira, això sí que ja ho vaig dir a Gràcia, i ho tornaré a dir aquí: som un sol poble! Us semblarà anecdòtic, però quan ens hi posem, junts arribem ben lluny, l’altre dia vam muntar un escenari en un tres i no res, i ens ho vam passar tan bé, que ara demanarem que formi part com una activitat més del programa d’actes. És fent coses junts que enfortim aquest sentiment de pertinença. I és que en definitiva ens necessitem. I ens estimem!

 

A: i aquí ningú raja de ningú?

 

J: Ada, això passa com amb la família, dels teus en pots dir, però no se’n pot sentir a dir. Repeteixo, aquí som tots una gran família, i la festa major és com si fos el nostre retrobament de Nadal, a l’estiu. I molta gent torna per aquestes dates, i ens retrobem any rere any, en record dels que ja no hi són, en record dels nens que vam ser jugant amb el confeti a l’envelat, el ball del fanalet, mentre veiem els nous nens que ara hi juguen i que intentem saber de quina casa són. Tothom s’esforça per no fallar a aquesta cita anual!

 

A: Però ja m’han dit que al setembre feu la festa històrica de l’Heroica, a la tardor la Castanyada, pel gener venen els Reis, a la primavera la marxa, i les Garrigues en flor, i al juliol l’Associació de Dones que sempre en munta de grosses... vaja, que val la pena venir tot l’any! Però deixa’m tranquil·la... he sentit alguna cosa d’unes trinxeres, que hi ha guerra?

 

J: És la nova ruta per conèixer les trinxeres de la Guerra Civil, però n’hi ha tantes de rutes, al voltant de Fulleda, i els circuts de BTT, que no t’avorriràs pas! Jo surto a córrer cada dia i t’ho puc assegurar, i em sembla que no sóc l’únic, oi? I ara, qui és el guapo que va a fer-ho per la Diagonal!!! Aire pur, cel net, olor de matolls aromàtics, cabanes de volta, marges de pedra, cabirols. Un paisatge que sempre portem al cor, per lluny que marxem, i que fa que sempre tornem.

 

A: Doncs m’has convençut, no em moc de l’ajuntament, que vaig a ampliar l’empadronament.

 

J: Salut, força, il·lusió i visca Catalunya, visca Fulleda i la seva Festa Major!

2 comentaris:

Jordi (Cal Farreret) ha dit...

Quin goig i quin privilegi tenir a aquesta persona (Jordi Cuixart) fent el pregó de Festa Major. Es una gran persona, que posa al País per sobre del seu benestar persona. Gràcies Jordi pel teu sacrifici!!!.

Vaig criticar-lo per intentar que la espaÑorda amiga dels feixistes es sentis be en la Festa Major de Gràcia. Llògicament, en aquesta vida, ningú es perfecte, ell sembla ser que tampoc.

En el pregó, he trobat a faltar que, en lloc de dir “Visca Catalunya”, digues “Visca Catalunya LLIURE”. Repeteixo, ningú es perfecte!.

FULLEDA - PETI QUI PETI ha dit...

Gràcies, Jordi, per les teves apreciacions i, certament, VISCA CATALUNYA LLIURE!!!