dimarts, 6 de setembre del 2022

TEXT DEL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE #FULLEDA 2022 PER LA FAMÍLIA MOR-MALDONADO

 




BLANCA

Bon VESPRE poble.

Cada any quan escolto el pregó des de la plaça penso, deu ser xulo ser allà dalt...., però en aquest moment només puc dir que és terrible.

Quan la comissió de festes em va proposar de fer el pregó, vaig dir que sí de seguida, sense consultar-ho a ningú, que és la meva especialitat, encara què, no m’ha costat gaire convèncer-los. Però sí que no ha estat gens fàcil posar-nos d’acord. El que us llegim avui és un poti poti del que som nosaltres, però és el que ha decidit l’assemblea i no discutiré més. Aquí som tres de sis, l’Andreu és un pèl lluny, però si la tecnologia ens ho permet, també hi participarà, i totes estem molt agraïdes que ens doneu l’oportunitat d’explicar perquè som una família fulledenca d’adopció.

Fa gairebé divuit anys, vam tenir la necessitat de buscar un lloc petit i tranquil on passar els estius i els cap de setmana. Volíem un lloc prop de Lleida i amb una carretera amb poc moviment, amb poca boira a l’hivern i fresqueta a l’estiu, amb natura a la vora de casa i sobretot, amb piscina, què és el que exigia l’Andreu.

Vam visitar alguns pobles , però no ens van acabar de fer el pes i, vet aquí que, de la mà d’una persona molt estimada (gràcies Neus), que en aquell moment treballava amb el Jaume, vam descobrir que EXISTIA un poble anomenat FULLEDA que ho tenia tot!!!! I què a més a més tenia una casa per nosaltres .

El dia que vam quedar amb la Roser i l’Eduard per visitar la casa, la primera persona que vam veure va ser el Sisco amb el seu autocar. El Sisco que durant una pila d’anys havia portat a la Laura i a l’Andreu a l’escola i ens els havia tornat puntual a 1 quart de 6 a la porta de casa. El Jaume i jo vam pensar que allò era un senyal de que ja teníem alguna cosa a veure amb el poble.

El primer dia que vam entrar a la que ja era casa nostra, quan només portàvem a dins 10 minutets, mesurant i pensant: deu meu quin vent que fa en aquest poble.... es van atansar una colleta de nois i noies que van preguntar QUÈ TENIU NENS?. I en aquell moment vam saber que l’havíem encertat.



JAUME

Però, què és Fulleda?

En un fulletó de turisme diria:

Fulleda és un poble de vora 100 habitants, amb cases de pedra, molins de vent, una piscina i una sala gran, una biblioteca i una església. Té parking de caravanes.

En un fulletó més treballat inclouria:

On s’hi fa bon vi i bon oli, bon formatge, bons aiguardents, bones ametlles i, quan vam arribar, un pa exquisit.

Està envoltada de camins, guineus, cabirols, conills i senglars.

Però, tot això que ho tenen la majoria dels pobles, aquí té un altre color.

Si li preguntes a algú que ha vingut al poble, afegiries:

Aquí et pots banyar en una piscina mentre al matí beuen les vespes i a la tarda els ocells.

Aquí quedes amb les veïnes per collir la farigola durant les vacances de Pasqua.

Aquí a la biblioteca et deixen els llibres tant temps com necessitis per gaudir-los.

Aquí pots fer gambades, paelles, partides de botifarra, del burro, de dominó i petanca, pots participar en fires, concerts, castanyades reivindicatives, festes fora del seu dia, caminades de nit i de dia.... i, sempre ets sents acompanyada.

Però, el que realment té Fulleda i la fa tan valuosa són LES PERSONES

Les que vam conèixer i ara ja no hi són, les que han anat arribant , les criatures que vas veient com es van fent grans.

Les dones i el jovent que organitzen activitats pensant en tothom.

Els pagesos que mimen i mantenen el territori i que es passen l’any patint per l’aigua, el fred i els senglars i cabirols que de nit fan de les seves.

Les persones que treballen per a que el poble millori cada dia, amb més serveis, comoditats i oportunitats.

Les persones amb les que podem celebrar i també patir i plorar quan la vida ens colpeja. Persones i amics que sempre hi són i ens fan sentir fulledenques.

A més a més, Fulleda és un poble on aprens moltes coses:

Primer de tot a muntar i desmuntar taules, a apilar cadires, a fer de “pinxe cocina”, a que pots anar a la piscina sense llibre perquè sempre trobaràs persones amb qui tenir conversa, a que hi ha camins i fonts per tot arreu, algunes tant amagades que després de 18 anys encara no he pogut trobar... Aprens històries de la guerra com el cas del racó del Bolet i les trinxeres, aprens que les puntes de les plantacions son pels animals salvatges que es prenen la seva quota d’aliments, aprens a fer comunitat, a fer importants les coses senzilles, a valorar i preocupar-te del teu entorn: tant del territori com de les persones que l’habiten i per això us estem tant agraïdes!


LAURA I ANDREU

Més o menys superada la pandèmia, ens n’adonem que les condicions de crisi i fragilitat són endèmiques. Tothom parla del valor de la comunitat i de la importància dels vincles en abstracte, però aquí a Fulleda fa temps que ja sabem que no ens en podem sortir soles i que ens necessitem les unes a les altres.

Fa un temps que tant la Laura com jo vivim en ciutats més grans i, que s’ha tornat important per a nosaltres reflexionar sobre el sentit de la comunitat i la nostra identitat: el sentir que formes part d’una gent i d’un territori. Desprès de tant voltar, ens n’hem adonat que la nostra identitat és com un mosaic format per diferents paisatges humans. Fulleda hi té aquí un paper clau a l’haver-nos transmès una cultura de l’hospitalitat que portem allà on anem i que a vegades contrasta amb les maneres de fer d’altres llocs on costa més sentir-se d’aquell indret.

En aquests llocs sovint has de fer esforços per despertar els vincles, però aquí ja estan ben desperts. A Fulleda hi ha una voluntat d’acolliment, des d’un fet tan senzill com que sempre hi a algú a l’hivern que t’espera a casa seva mentre la teva s’escalfa, com a que comptin amb tu per la cadira a la taula dels joves de Festa Major quan fa mesos que no poses un peu al poble. No hi ha benvinguda més colpidora que quan hi arribes, per molt lluny que hagis marxat, per molt temps que portis sense venir, algú s’aturarà a parlar amb tu amb la típica pregunta “que ja ets aquí?” com si de fet fes només un dia que ets fora.

Cal trencar amb l’estereotip dels catalans com a pobles tancats. Aquí, molts de nosaltres ho hem comprovat amb la nostra experiència. Com aquesta facilitat de cuidar a l’altre va més enllà de la família o les amistats més properes. Com quan un arriba al poble i se sent ràpidament mirat, tingut en compte, i ràpidament també se sent estimat. I el que més ens agrada a nosaltres és aquesta naturalitat amb la que poc a poc et trobes implicat en la vida veïnal i l’activitat del poble. Com si imperés la creença que tothom pot contribuir i pot aportar. Aquest és el motiu pel qual fem arrels, perquè ens fan sentir que som part d’aquesta comunitat.

Fulleda és un poble que cuida a les persones, a les veïnes, a les nouvingudes i a les ben-tornades. Cuidar és això tan bonic com perdre el temps de vista estirats al terra de la pista tapats amb mantes, és posar-se com una gamba asseguts a la vora de la piscina mentre arreglem el món, és deixar algú les claus de casa per a que regui les plantes, és fer la compra per més d’un ja que ets a Montblanc, és que et vinguin a recollir amb cotxe al tren. També que les padrines ens portin ametlles garrapinyades per dur-les a l’Andreu allà on sigui. És que els infants juguin a la piscina sota els ulls atents de tots els presents, és que et deixin les claus de la biblioteca per estudiar. És estar tant tranquil·la a casa i sentir cridar el teu nom des de la pista o l’Agustina a mode de timbre, és que la Montse i la Salada ens esperin a les tantes de la matinada perquè nosaltres encara volem més festa, és que la padrina de la Cornet encengui una vela quan he d’afrontar l’examen més difícil de la meva vida, és que la colla del poble sigui com una família que sempre t’acull.

En aquest món que ens queda, estem menys capacitats per a proporcionar cures i alhora menys susceptibles de rebre’n, aquestes petites coses que passen aquí a Fulleda de forma espontània i natural, són les que t’acaronen l’ànima i són alhora refugi i esperança.


Ara ja sabeu perquè som aquí, perque fulleda ens ha donat molt més del que havíem vingut a buscar.


VISCA LA FESTA MAJOR!

VISCA LES FULLEDENQUES I ELS FULLEDENCS!

VISCA FULLEDA!

VISCA CATALUNYA!

Jaume, Blanca, Laura i Andreu

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que emotiu! Ja ho vaig dir jo que Fulleda és un poble de gent bona.
Abraçades per tots, Santi!

FULLEDA - PETI QUI PETI ha dit...

I tant que som bona gent!!! Abraçades!!!