dilluns, 20 de juliol del 2026

MARTI SANTAMARIA BONET I ANICET PRATS MASIP, DOS DE #FULLEDA EN PARADOR DESCONEGUT A L'EXILI FRANCÈS


 Le Midi Socialiste, 1-03-1939, p. 3.



Le Peuple, 15-05-1939, p. 5.

Martí Santamaria Bonet, membre del Comitè Antifeixista i regidor de l’Ajuntament el 1937, moriria a Llemotges, després de passar per un camp de concentració i és el pare de dos alcaldes de Fulleda del postfranquisme: Ramon i Martí Santamaria Prats.

El recorregut per l'estat francès del Martí, segons el comentari a aquesta entrada del seu nét Martí Santamaria Muñoz, passaria primer -segurament- pel camp d'Argelers a la Catalunya Nord, una granja d'un poble proper a Le Mans, com a mà d'obra pagesa, i un nou camp de concentració per acabar morint a Llemotges.



És possible que part de la família Santamaria Prats visqués en la casa d'abans dels arbres a Le Mans...


I ara també sabem que el milicià Anicet Prats Masip, del qual parlàvem avui mateix, era cosí (potser segon, segons el comentari d'un nét de Pepa Prats Prats) dels fills de Martí Santamaria Bonet... Però, què se'n va fer d'ell?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

En Anicet Prats Masip, segurament deuria tenir alguna relació amb la Pepa Prats, però no era germà seu, deuria ser cosí per part de mare, els germans de la Pepa Prats Prats (la meva àvia) eren en Ramon, en Llorenç, en Àngel i la Nati.

Anònim ha dit...

La foto que es publica, la vaig fer jo o el meu cosí Pere Castaño, fill de la Magdalena Santamaria, farà uns 10 anys en un viatge que vàrem fer part de la familia, juntament amb el meu pare en Martí Santamaria Prats, reseguint la ruta que vàren fer la familia durant l'exili al nord de França. En concret aquesta es la foto del lloc on estaven acollits durant la seva estada a Le Mans la meva àvia i els tres fills, ja que el meu avi l'havien traslladat des del camp de concentració d'Argeles (cre, però no estic segur) fins un poble prop de Le Mans a un granja, ja que els francesos els primers exilats que van reubicar vàren ser els pagesos, com mà d'obra.
Aquesta situació va durar un temps, fins que les unitats delatores de la policia del govern de frances es van dedicar a detenir els exilats republicans, per tancar-los en camps de concentració, aquesta situació va acabar quan els nazis van trencar el front i van envair França, forçant a la població a fugir cap el sud per unes carreteres saturades i amb l'aviació alemanya atacant les columnes de refugiats amb projectils i bombes incendiaries.

FULLEDA - PETI QUI PETI ha dit...

Moltíssimes gràcies per la informació que sempre és ben rebuda i procedim a rectificar l'entrada. Havíem agafat literalment això de "prima" com 'cosina germana' i segurament es referia a un parentiu una mica més llunyà. Us agrairem molt qualsevol nova dada. Salutacions cordials.

FULLEDA - PETI QUI PETI ha dit...

Moltes gràcies, Martí, afegiré aquestes dades també a l'entrada. La foto és un retall de Google Maps aconseguit amb l'adreça que hi constava al diari. Salutacions cordials!