Fulleda sempre ha tingut una certa tendència a l'aventura i a la nocturnitat, encara recordo alguna cantada d'havaneres en la mateixa zona on esdevindran els fets que a continuació narrarem. Això era que no era dilluns passat a la nit, nit de sopar de porc senglar, fosca com totes les nits, i freda com una nit qualsevol fulledenca del mes fred de gener fred. El senglar s'anava coient i el porró devia anar xerricant, bé, això ens ho imaginem perquè fa molts anys que fem de la vida i ens afaitem cada matí que toca i en tenim ganes, i algunes vegades sense ganes també...
Certes persones en aquesta hora hora que ja retornaven cap a la llar al costat de l'estufa o del radiador -perdó havíem oblidat el segle en què vivim- van veure per la zona de la Raval diversos individus sospitosos amb cara amagada i indumentària encara més sospitosa si això és possible. Fetes les convenients trucades telefòniques a familiars i amics, que confirmen la presència dels suposats malfactors, fins i tot es parla de si portaven alguna metralleta o arma similar, es comunica els fets, repeteixo, sospitosos, a les glorioses forces de la policia catalana nostrada, és a dir, els mossos d'esquadra, que sense perdre ni un segon es traslladen cap a la vila de l'Agustina que ja devien suposar ocupada per una perillosa banda de narcotraficants de les Valls d'Andorra o alguna cosa similar.
Bé, sembla que quan els mossos eren al lloc dels fets, zona ravalenca, es va presentar un dels suposats perillosos presumptes personatges que resulta que habita, almenys temporalment en aquest poble i el tema es devia resoldre amb la rapidesa de costum i quedar en poca cosa o res més que una brometa de les que fan parlar la gent, perquè bàsicament la gent el que fa çes xerrar o publicar coses en blogs i al facebook... Esteu aviasats, tot se sap i acaba a internet.
Qui no té feina pentina el gat... i qui més qui menys l'ha pentinat!
4 comentaris:
Jua, jua jua la cara que devien fer tots plegats, mossos, bandolers de pacotilla, i demes ciutadans!!m' ho imagino , jua jua jua
És la petita història que ajuda a fer suportable l'hivern... Calr que ara tenim la ventada!
Los del jabalí ja haviem preparat un pla per desarticular el comando, fins hi tot un pla B...però quan vam anar a buscar uns pantalons de recanvi...tot s'havia acabat.
Sí, es veu que va estar a punt de sortir el sometent i tot, com en els millors temps que fèime guàrdia al Xalet Blau.
Publica un comentari a l'entrada