Amors d’estiu
-
No tenint notícies seves des de feia dies, va decidir d’anar a buscar-la a
la sortida de la feina. Però es va trobar que, com que era primavera, totes
les ...
Fa 4 dies
dijous, 30 de desembre del 2010
dimecres, 29 de desembre del 2010
LES CABANES DE VOLTA
http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/presentacio_catalunya.phpFulleda és el tercer poble que té menys cabanes de volta per quilòmetre quadrat de la comarca de les Garrigues. Així a la nostra localitat hi ha 4 cabanes de volta per, la qual cosa representa que hi ha 0,25 construccions d'aquest tipus per cada quilòmetre quadrat. Només Puigròs i Bovera tenen un coeficient més baix. Curiosament l'Espluga Calba, amb 50 cabanes (2,31 per KM2), representa una de les densitats més altes de la comarca.
Potser les dimensions no excessivament grans del terme de Fulleda no van fer necessari de construir-ne tantes com en altres llocs, ja que el pagès podia anar i venir tranquil·lament cada dia dels trossos...?
Font: SomGarrigues, 283, pàg. 21
ACORDS DEL PLE DEL 20 DE DESEMBRE PROPPASSAT A FULLEDA I OBRES EN MARXA
Es va aprovar el Plec de clàusules per a l'adequació d'un espai de la Cooperativa per recuperar l'antic molí d'oli. Es preveu que aquest espai, segons Jordi Arbós, regidor d'Obres, es pugui dedicar a un petit museu, sala polivalent o agrobotiga. A hores d'ara continuen les obres a l'església de Fulleda per subsanar definitivament el problema de les humitats. També en els propers dies s'arranjaran uns 15 quilòmetres dels camins del terme municipal (les Granades, la Matallonga, el Corral de l'Ametller, les Carreteres, el Dipòsit) i es pavimentaran els trams d'entrada al poble de diversos carrers (Carrerada, Xalets i Camí de la Font). També s'està construint una cambra de bany a la Biblioteca i s'arrglen els accessos.dimarts, 28 de desembre del 2010
LA SINDICATURA DE COMPTES RECLAMA ELS COMPTES MUNICIPALS DE DIVERSOS POBLES CORRESPONENTS A L'ANY 2009
Segons fonts de l'Ajuntament aquest fet ja està solucionat o en vies d'estar-ho. Hi ha 12 pobles més de la comarca en aquesta situació i alguns encara han de presentar els comptes del 2008.
Font: SomGarrigues, 282, pàg. 7
ANÀLISI DE LES ELECCIONS A LES GARRIGUES REFERIDES A FULLEDA
-9 pobles on CiU, en lloc de pujar, baixa: ...Fulleda...
-1 poble on ERC guanya: Fulleda
-4 pobles on desapareixen dos partits, ICV i C's: ...Fulleda...
Font: SomGarrigues, 282, pàg.4
dilluns, 27 de desembre del 2010
L'AJUNTAMENT DE FULLEDA NO TÉ DEUTES
Segons que informava el diari Segre de Lleida del dia de Nadal, l'Ajuntament de Fulleda era un dels 50 de la província de Lleida que no tenica cap deute contret amb cap banc. Certament, amb la quantitat de coses que es fan en el nostre poble, moltes a iniciativa d'altres institucions també, és un fet remarcable i digne d'elogi.
diumenge, 26 de desembre del 2010
PER SANT ESTEVE...
... pas de llebre i, el més principal, botifarra al constitucional!
La Confraria de Sant Esteve de Fulleda acollia els joves fadrins a partir dels 14 anys i va estar activa entre 1735 i 1924, amb un intent de reconstrucció sense èxit el 1947. Els joves cal que portin la lluita envant per poder veure un dia la nostra terra lliure.
dijous, 23 de desembre del 2010
COMUNICAT DE LA XARXA DE BLOCS SOBIRANISTES: Rebuig a la sentència en contra del model educatiu català!
Benvolguts i benvolgudes, Un cop més, i van..., l'estat espanyol ha tornat a colpejar la sobirania catalana. El "tribunal supremo" ha emès sentència contra la immersió lingüística del nostre sistema educatiu. El fet colonial es fa palès amb aquesta mena d'actes d'uns pocs, recolzats per "autoridades competentes" en contra de tot un poble. Un cop més, doncs, hem de tornar a expressar el nostre més enèrgic rebuig contra aquests atemptats a la sobirania del poble català i a la nostra cultura, llengua i identitat. El principi que fonamenta la xbs.cat és el de la sobirania del poble català i del dret que tenim per decidir el nostre present i el nostre futur. Aquest principi és el que va animar la creació de la xarxa i ha animat, sempre, qualsevol acció que hàgim fet. És per això que tornem a invocar aquest principi i us esperonem a lluitar contra aquest darrer cop, amb la vista fixada en l'horitzó d'alliberament que només la independència ens portarà. Diverses organitzacions, tant polítiques com socials, així com moviments ciutadans espontanis, han convocat concentracions per a aquest vespre, a les 20:00 hores, davant dels respectius ajuntaments de les ciutats i pobles arreu de Catalunya. Us encoratgem a manifestar-vos i a demostrar que, malgrat la manca de representativitat d'alguns partits i la miopia social d'altres, encara som un poble i encara som aquí. El 10 de juliol d'enguany ho vam demostrar i, com diuen alguns, encara ho hem de fer més palès, més alt i més fort que mai. Estem segurs que més endavant hi haurà altres iniciatives i convocatòries organitzades sense les presses d'aquests dies festius i que estaran encaminades a mostrar un rebuig massiu. Des d'ara mateix us animem a sumar-vos-hi i a col·laborar-hi. Recordeu, avui a les 20:00h davant de l'ajuntament de les ciutats i viles d'arreu de Catalunya. Visca Catalunya Lliure! |
dilluns, 20 de desembre del 2010
LES NOTÍCIES DEL NOSTRE BLOG A PARTIR D'ARA ES PUBLIQUEN RESUMIDES A TWITTER I FACEBOOK AUTOMÀTICAMENT
Des d'avui les notícies del blog Fulleda Peti Qui Peti es publiquen en una edició resumida automàticament en el nostre mur de Facebook i a Twitter, per tal que sempre pugueu estar al cas de les variacions que hi van havent.
LA LLEUDA DE CERVERA I FULLEDA
Veiem en l'article "La Lleuda de Cervera (segle XV)" de Prim Bertran i Roigé que Fulleda era un dels llocs on es recaptava aquest impost medieval. També n'hi havia d'altres, alguns de molt propers com Senan o Vinaixa.
dissabte, 18 de desembre del 2010
LA PRODUCCIÓ DE CERA A L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ RELACIONADA AMB FULLEDA
Del blog Apotecaris catalans en medi rural, de Ramon Closas, en memòria i homenatge a la nissaga d'Apotecaris Forès-Carulla, de l'Espluga de Francolí, extraiem aquests paràgrafs on s'esmenta Fulleda en el procés de proveïment de cera.
Tot el procés productiu s’inicia amb els que anomenarem proveïdors de cera, els que aconseguien i preparaven la matèria primera i la venien a Francesc Forès, per què aquest en fes la transformació adequada. De proveïdors en trobem de dos tipus. Per una banda, els pagesos que tenien arnes i que en treien la mel i la cera i, de l’altra, els revenedors de refús. Els pagesos de la comarca conreaven la cera en arneres o seguers que posaven en les parets dels bancals o feixes. Molts cops, trobem que Francesc Forès avança una certa quantitat de diners al pagès per què li porti cera. És el cas de l’ermità Joan Borges, que el 1.730, rep 30 lliures i li porta el mateix any, 78 lliures i 7 unces de cera verge. El pagès, al portar la cera, ja n’havia fet una primera fosa, després de treure-la del rusc i de separar-la de la mel. Els seus proveïdors venien principalment, des de l’Espluga fins al Vilosell, Fulleda o Vinaixa. Per altra banda, tindríem els particulars i els eclesiàstics que revenien l’anomenat refús, la cera sobrant de ciris i d’atxes i, fins i tot, els regalims que deixaven. Amb això, l’apotecari en feia una segona fosa, molts cops barrejada amb seu o greix per fer-ne ciris i candeles i cerilla de baixa qualitat, usada ja no per a processons, sinó en activitats quotidianes, fanals de carreters, serenos, etc. Aquest procés estava fortament vigilat per inspectors dels Col•legis de Cerers o pels Mostassafs, per evitar que es vengués com a cera nova.
L’entorn comercial de la compravenda de cera a la botiga de Francesc Forès
Aquest és el tema del que més dades ens donen els llibres de comptes i que ens permetrà descriure i avaluar el que va ser pròpiament el mercat de la cera de Francesc Forès, aprofundint en la descripció i en l’anàlisi de la seva clientela i en tot l’entramat de la compravenda.
Territorialment, aquest mercat es concentra en un arc que comprèn la part oriental de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra: des del Vilosell a Vinaixa, Fulleda, Vallclara, Vimbodí, Senan, l’Albi, Prades, La Guàrdia de Prats i evidentment, l’Espluga de Francolí. L’Espluga acumula el 58,2% de les vendes, i de la resta en destaquem tan sols el 14,7 del Vilosell i el 10,5% de Vallclara. La resta es mouen entre el 0,5 i el 3%. Hi ha dos territoris clars que no cobreix: Montblanc i Poblet. Dues poblacions que comptaven amb els seus propis apotecaris i candelers de cera.
Tot el procés productiu s’inicia amb els que anomenarem proveïdors de cera, els que aconseguien i preparaven la matèria primera i la venien a Francesc Forès, per què aquest en fes la transformació adequada. De proveïdors en trobem de dos tipus. Per una banda, els pagesos que tenien arnes i que en treien la mel i la cera i, de l’altra, els revenedors de refús. Els pagesos de la comarca conreaven la cera en arneres o seguers que posaven en les parets dels bancals o feixes. Molts cops, trobem que Francesc Forès avança una certa quantitat de diners al pagès per què li porti cera. És el cas de l’ermità Joan Borges, que el 1.730, rep 30 lliures i li porta el mateix any, 78 lliures i 7 unces de cera verge. El pagès, al portar la cera, ja n’havia fet una primera fosa, després de treure-la del rusc i de separar-la de la mel. Els seus proveïdors venien principalment, des de l’Espluga fins al Vilosell, Fulleda o Vinaixa. Per altra banda, tindríem els particulars i els eclesiàstics que revenien l’anomenat refús, la cera sobrant de ciris i d’atxes i, fins i tot, els regalims que deixaven. Amb això, l’apotecari en feia una segona fosa, molts cops barrejada amb seu o greix per fer-ne ciris i candeles i cerilla de baixa qualitat, usada ja no per a processons, sinó en activitats quotidianes, fanals de carreters, serenos, etc. Aquest procés estava fortament vigilat per inspectors dels Col•legis de Cerers o pels Mostassafs, per evitar que es vengués com a cera nova.
L’entorn comercial de la compravenda de cera a la botiga de Francesc Forès
Aquest és el tema del que més dades ens donen els llibres de comptes i que ens permetrà descriure i avaluar el que va ser pròpiament el mercat de la cera de Francesc Forès, aprofundint en la descripció i en l’anàlisi de la seva clientela i en tot l’entramat de la compravenda.
Territorialment, aquest mercat es concentra en un arc que comprèn la part oriental de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra: des del Vilosell a Vinaixa, Fulleda, Vallclara, Vimbodí, Senan, l’Albi, Prades, La Guàrdia de Prats i evidentment, l’Espluga de Francolí. L’Espluga acumula el 58,2% de les vendes, i de la resta en destaquem tan sols el 14,7 del Vilosell i el 10,5% de Vallclara. La resta es mouen entre el 0,5 i el 3%. Hi ha dos territoris clars que no cobreix: Montblanc i Poblet. Dues poblacions que comptaven amb els seus propis apotecaris i candelers de cera.
NOVA ADREÇA DEL BLOG:
http://apotecarisifarmacutics.blogspot.com/
NOVA ADREÇA DE L'ARTICLE:
http://apotecarisifarmacutics.blogspot.com/2011/02/lactivitat-de-candeler-de-cera-de.html
divendres, 17 de desembre del 2010
EL BLOG FULLEDA - PETI QUI PETI JA ES TROBA A TWITTER!!!
A partir d'ara ja ens podreu seguir a Twitter, a FulledaPeti. Totes les informacions que es vagin publicant al nostre blog es traduiran automàticament en una entrada d'aquest servei de microblogging. Agregueu-nos i sabreu en tot moment quan hi ha canvis al Peti.
Comencem a piular!!!
http://twitter.com/FulledaPeti
SUBVENCIÓ PER A L'ELABORACIÓ I REVISIÓ DEL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE FULLEDA
RESOLUCIÓ IRP/3980/2010, de 9 de desembre, d'atorgament de subvencions adreçades a ens locals per a l'adquisició d'equipament per a la creació d'infraestructures bàsiques de protecció civil i per a l'elaboració, la revisió i la implantació de plans de protecció civil. Mitjançant l'Ordre IRP/335/2010, de 7 de juny, es van aprovar les bases reguladores per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a l'adquisició d'equipament per a la creació d'infraestructures bàsiques de protecció civil i per a l'elaboració, la revisió i la implantació de plans de protecció civil, i es va obrir la convocatòria per a l'any 2010. La base 7 de l'Ordre esmentada estableix que la concessió de les subvencions es farà mitjançant una resolució del conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, a proposta de la Direcció General de Protecció Civil. Un cop avaluades les sol·licituds presentades segons els criteris establerts a la base 8 de l'Ordre esmentada; A proposta del director general de Protecció Civil, Resolc: Article 1 Atorgar als ens locals que figuren a l'annex 1 d'aquesta Resolució una subvenció, per l'import que així mateix s'hi especifica, destinada a l'adquisició d'equipament per a la creació d'infraestructures bàsiques de protecció civil i per a l'elaboració, la revisió i la implantació de plans de protecció civil. (...) Ens local: Ajuntament de Fulleda. Títol: Elaboració i revisió pla. Import: 1.255,0 euros (...) http://www.gencat.cat/diari/5777/10335060.htm |
dimecres, 15 de desembre del 2010
FELICITACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE FULLEDA
JO ET REGALO EL RAM DE NADAL
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:
jo et regalo el ram de Nadal.
Amb aromes de rosada i de camp,
de nits estelades i albades de blanc.
Amb colors d'aquarel·la hivernal,
de vida gebradora a fora i caliu a la llar.
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans.
(Isabel Barriel)
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:
jo et regalo el ram de Nadal.
Amb aromes de rosada i de camp,
de nits estelades i albades de blanc.
Amb colors d'aquarel·la hivernal,
de vida gebradora a fora i caliu a la llar.
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans.
(Isabel Barriel)
La Corporació Municipal de Fulleda
us desitja Bon Nadal
i un pròsper any nou 2011
us desitja Bon Nadal
i un pròsper any nou 2011
dimarts, 14 de desembre del 2010
EL VERB 'ESPORTELLAR' A FULLEDA
Del Diccionari Català-Valencià-Balear recollim el verb esportellar que es veu que es feia servir a Fulleda, com a mínim, fa uns 70 o 80 anys, amb el sentit d'aclarir-se el cel, de despeja's (castellanisme molt usat a hores d'ara).
esportellar
1. Obrir formant portell; cast. desportillar. Turons que el raig esportella, Llorente Versos, i, 94. a) refl. Tan bon punt a les ones lo Calpe s'esportella, Atlàntida v.
2. Trencar la vora d'un recipient o altre objecte; cast. desportillar. Font com aquella que raja del cànter esportellat, Rector de Vallfogona 63 (ap. Aguiló Dicc.).
3. refl. Perdre una o algunes dents, de manera que resti llur buit entre les altres de la dentadura; cast. desportillarse. Som esportellat, me manquen ses dents de davant, Pons Llar 40.
4. refl. Aclarir-se el cel, retirar-se els núvols (Pla d'Urgell); cast. serenarse. «Lo temps s'esportella» (Fulleda). «El sol s'esportella»: el sol comença a deixar-se veure entre els núvols.
Fon.: əspuɾtəʎá (or., men., eiv.); aspoɾteʎá (occ.); espoɾteʎáɾ (val.); əspoɾtəʎá (mall.).
Etim.: derivat de portell.
http://dcvb.iec.cat/
dissabte, 11 de desembre del 2010
PER NADAL, PRODUCTES DE FULLEDA!!!
PER NADAL I EN QUALSEVOL OCASIÓ REGALA OLI DE LA COOPERATIVA DE FULLEDA, VI MATALLONGA I PRODUCTES DEL FORN MONTSERRAT: SÓN DE FULLEDA!!!
OLI, VI I PA DE FULLEDA, SEMPRE!!!
dijous, 9 de desembre del 2010
dimecres, 8 de desembre del 2010
PROGRAMACIÓ DE LES FESTES DE NADAL DE L'AJUNTAMENT DE FULLEDA
Segons ens informa la regidora de Festes, Neus Cornet, els actes per a aquestes properes festes de Nadal són els següents:
A PASSAR-HO BÉ!!!
dijous, 2 de desembre del 2010
OBRES A L'ESGLÉSIA DE FULLEDA
Ja han començat les obres a l'església de Santa Maria de Fulleda per tal de solventar els problemes d'humitats a la teulada.
dimecres, 1 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
