Del blog Apotecaris catalans en medi rural, de Ramon Closas, en memòria i homenatge a la nissaga d'Apotecaris Forès-Carulla, de l'Espluga de Francolí, extraiem aquests paràgrafs on s'esmenta Fulleda en el procés de proveïment de cera.
Tot el procés productiu s’inicia amb els que anomenarem proveïdors de cera, els que aconseguien i preparaven la matèria primera i la venien a Francesc Forès, per què aquest en fes la transformació adequada. De proveïdors en trobem de dos tipus. Per una banda, els pagesos que tenien arnes i que en treien la mel i la cera i, de l’altra, els revenedors de refús. Els pagesos de la comarca conreaven la cera en arneres o seguers que posaven en les parets dels bancals o feixes. Molts cops, trobem que Francesc Forès avança una certa quantitat de diners al pagès per què li porti cera. És el cas de l’ermità Joan Borges, que el 1.730, rep 30 lliures i li porta el mateix any, 78 lliures i 7 unces de cera verge. El pagès, al portar la cera, ja n’havia fet una primera fosa, després de treure-la del rusc i de separar-la de la mel. Els seus proveïdors venien principalment, des de l’Espluga fins al Vilosell, Fulleda o Vinaixa. Per altra banda, tindríem els particulars i els eclesiàstics que revenien l’anomenat refús, la cera sobrant de ciris i d’atxes i, fins i tot, els regalims que deixaven. Amb això, l’apotecari en feia una segona fosa, molts cops barrejada amb seu o greix per fer-ne ciris i candeles i cerilla de baixa qualitat, usada ja no per a processons, sinó en activitats quotidianes, fanals de carreters, serenos, etc. Aquest procés estava fortament vigilat per inspectors dels Col•legis de Cerers o pels Mostassafs, per evitar que es vengués com a cera nova.
L’entorn comercial de la compravenda de cera a la botiga de Francesc Forès
Aquest és el tema del que més dades ens donen els llibres de comptes i que ens permetrà descriure i avaluar el que va ser pròpiament el mercat de la cera de Francesc Forès, aprofundint en la descripció i en l’anàlisi de la seva clientela i en tot l’entramat de la compravenda.
Territorialment, aquest mercat es concentra en un arc que comprèn la part oriental de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra: des del Vilosell a Vinaixa, Fulleda, Vallclara, Vimbodí, Senan, l’Albi, Prades, La Guàrdia de Prats i evidentment, l’Espluga de Francolí. L’Espluga acumula el 58,2% de les vendes, i de la resta en destaquem tan sols el 14,7 del Vilosell i el 10,5% de Vallclara. La resta es mouen entre el 0,5 i el 3%. Hi ha dos territoris clars que no cobreix: Montblanc i Poblet. Dues poblacions que comptaven amb els seus propis apotecaris i candelers de cera.
Tot el procés productiu s’inicia amb els que anomenarem proveïdors de cera, els que aconseguien i preparaven la matèria primera i la venien a Francesc Forès, per què aquest en fes la transformació adequada. De proveïdors en trobem de dos tipus. Per una banda, els pagesos que tenien arnes i que en treien la mel i la cera i, de l’altra, els revenedors de refús. Els pagesos de la comarca conreaven la cera en arneres o seguers que posaven en les parets dels bancals o feixes. Molts cops, trobem que Francesc Forès avança una certa quantitat de diners al pagès per què li porti cera. És el cas de l’ermità Joan Borges, que el 1.730, rep 30 lliures i li porta el mateix any, 78 lliures i 7 unces de cera verge. El pagès, al portar la cera, ja n’havia fet una primera fosa, després de treure-la del rusc i de separar-la de la mel. Els seus proveïdors venien principalment, des de l’Espluga fins al Vilosell, Fulleda o Vinaixa. Per altra banda, tindríem els particulars i els eclesiàstics que revenien l’anomenat refús, la cera sobrant de ciris i d’atxes i, fins i tot, els regalims que deixaven. Amb això, l’apotecari en feia una segona fosa, molts cops barrejada amb seu o greix per fer-ne ciris i candeles i cerilla de baixa qualitat, usada ja no per a processons, sinó en activitats quotidianes, fanals de carreters, serenos, etc. Aquest procés estava fortament vigilat per inspectors dels Col•legis de Cerers o pels Mostassafs, per evitar que es vengués com a cera nova.
L’entorn comercial de la compravenda de cera a la botiga de Francesc Forès
Aquest és el tema del que més dades ens donen els llibres de comptes i que ens permetrà descriure i avaluar el que va ser pròpiament el mercat de la cera de Francesc Forès, aprofundint en la descripció i en l’anàlisi de la seva clientela i en tot l’entramat de la compravenda.
Territorialment, aquest mercat es concentra en un arc que comprèn la part oriental de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra: des del Vilosell a Vinaixa, Fulleda, Vallclara, Vimbodí, Senan, l’Albi, Prades, La Guàrdia de Prats i evidentment, l’Espluga de Francolí. L’Espluga acumula el 58,2% de les vendes, i de la resta en destaquem tan sols el 14,7 del Vilosell i el 10,5% de Vallclara. La resta es mouen entre el 0,5 i el 3%. Hi ha dos territoris clars que no cobreix: Montblanc i Poblet. Dues poblacions que comptaven amb els seus propis apotecaris i candelers de cera.
NOVA ADREÇA DEL BLOG:
http://apotecarisifarmacutics.blogspot.com/
NOVA ADREÇA DE L'ARTICLE:
http://apotecarisifarmacutics.blogspot.com/2011/02/lactivitat-de-candeler-de-cera-de.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada