EL VERB 'ESPORTELLAR' A FULLEDA

Del Diccionari Català-Valencià-Balear recollim el verb esportellar que es veu que es feia servir a Fulleda, com a mínim, fa uns 70 o 80 anys, amb el sentit d'aclarir-se el cel, de despeja's (castellanisme molt usat a hores d'ara).

esportellar
1. Obrir formant portell; cast. desportillar. Turons que el raig esportella, Llorente Versos, i, 94. a) refl. Tan bon punt a les ones lo Calpe s'esportella, Atlàntida v.
2. Trencar la vora d'un recipient o altre objecte; cast. desportillar. Font com aquella que raja del cànter esportellat, Rector de Vallfogona 63 (ap. Aguiló Dicc.).
3. refl. Perdre una o algunes dents, de manera que resti llur buit entre les altres de la dentadura; cast. desportillarse. Som esportellat, me manquen ses dents de davant, Pons Llar 40.
4. refl. Aclarir-se el cel, retirar-se els núvols (Pla d'Urgell); cast. serenarse. «Lo temps s'esportella» (Fulleda). «El sol s'esportella»: el sol comença a deixar-se veure entre els núvols.
Fon.: əspuɾtəʎá (or., men., eiv.); aspoɾteʎá (occ.); espoɾteʎáɾ (val.); əspoɾtəʎá (mall.).
Etim.: derivat de portell.

http://dcvb.iec.cat/