PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE FULLEDA 2011 PER SANTI ARBÓS

Benvolguts fulledencs i fulledenques, garriguencs i garriguenques, catalans i catalanes i gent de tot arreu (i de Reus) que heu vingut aquí amb nosaltres per participar de la nostra festa major: bona nit, benvinguts i gràcies per ser aquí!!!

La veritat és que passada la Mare de Déu d'Agost quan un està acabant les vacances d'estiu tranquil·lament, pensant a aplicar minut a minut la llei del mínim esforç, que l'Ajuntament del teu poble de l'ànima es recordi de tu per fer el pregó de la festa grossa és un detall d'aquells que no s'obliden: "aquesta me l'apunto"... perquè dir "aquesta me la pagareu", amb la crisi que hi ha, no deurà servir pas de res... Bé, després de resistir-m'hi tot el que em va semblar convenient, carall, vaig pensar en aquella dita que diu que tothom hauria de tenir un fill (o més), plantar un arbre (o una parada), escriure un llibre (o una enciclopèdia) i fer el pregó de la festa major de la població on va veure els primers rajos del sol. Sí, perquè, deixem-nos estar de falses modèsties, jo sóc fill del carrer de l'Estrella de Fulleda i ja sabeu la dita: uns neixen amb bona estrella, d'altres estrellats i d'altres al carrer de l'Estrella que abans era el del Fossar.

Per mi la festa major té encara el so de la barrina que fa els forats per l’envelat, l’olor de terra barrejada amb sal d’un plaça no pavimentada, la cridòria de la canalla que escurava els forats i buscava les bosses de pipes que hi havíem deixat l’any anterior, el gust de la cervesa amb llimonada mentre es muntaven els palcos o s’enllatava, el record dels amics que ens ha deixat massa aviat... La pàtria és la infantesa, que va dir sàviament algú.

No cal ni dir que trobaria moltes persones més dignes de ser avui aquí dalt que jo; pensar una altra cosa seria ridícul. Se m'ha convençut a base de dir que sempre havia estimat al poble -gran cosa, a fe de món!-, que havia escrit quatre cosetes aquí i allà -la majoria, no gaire aprofitable, tampoc no cal que ens enganyem; com si fos més important això que conrear la terra dia a dia- o que tenia alguna cosa a veure amb el blog Fulleda - Peti Qui Peti. Això últim, però, és fals o gairebé fals, perquè deixeu-me que us ho digui ben clar: el Peti, un dels moltíssims blogs fulledencs de principis dels segle XXI, només pertany -lliurement- a la gent que ha nascut en aquest poble, als que hi han viscut en un moment o altre, als que hi tenen una segona residència, als que hi tenen família, amics, coneguts o, fins i tot, avantpassats, o aquells que per alguna cosa més o menys indeterminada estimen, aprecien, aquest petit racó de món català on sobreviu una comunitat minúscula que s'ha anat fent durant els darrers set o vuit segles de vida plegats. El Peti, òbviament, també és de manera principal dels seus lectors i dels seus informadors (autèntics periodistes i fotògrafs, sens dubte), sense ells ara parlaríem d'una altra cosa. El nostre blog que ara per la festa major fa els primers quatre anys –com passa el temps!- vol ser el punt de trobada dels diversos interessos fulledencs a internet en aquest nou mil·lenni, perquè la xarxa no és la realitat però una part de la realitat de molts de nosaltres ja passa allí: blogs, Facebook, Twitter, xats, relacions amb l'administració, comptes bancaris, educació, diaris, enciclopèdies... És per això que, sense restriccions ni distincions, volem continuar oberts a totes les institucions i persones vinculades al nostre poble.

Fulleda s'enfronta en els propers temps a dos grans reptes. Primerament, cal fer tot el necessari i més perquè s'inverteixi el procés d'envelliment de la població, fent que la gent jove que vulgui es pugui quedar al poble i atreure persones d'altres llocs. Això implica crear d'alguna manera llocs de treball i mitjans per guanyar-se la vida dignament. Per això quan neix un nou celler fulledenc que en el nom mateix ja s'arrela a aquesta terra (Matallonga, “el bosc llarg”, topònim que es perd en la nit dels temps fulledencs), nascut per comercialitzar productes d'aquest terme, tot ens fa preveure que el futur encara és possible. Benvinguda aquesta iniciativa i tant de bo en sorgeixin d'altres. Els mateixos molins eòlics, s'hi estigui més o menys a favor o radicalment en contra, han vingut per quedar-s'hi i també haurien de ser explotats d'una manera activa i no només via impostos. O la figura d'Agustina Saragossa i Domènech, Agustina d'Aragó, que un dia ja fa un quart de segle, ens va ajudar a posicionar-nos en el mapa del país, em fa l'efecte que -amb tots els respectes- encara no li hem tret tot el suc turístic que podria tenir. O el tema de l’antic forn de vidre... I per fer tot això cal que hi hagi una veritable reconciliació entre els fulledencs que en alguns temps darrers han estat enfrontats: és vital per al poble i també per a la salut de molts que ara han d’anar girant sovint la cara, amb els problemes de torticolis i d’altres malalties que això pot generar. I qui més amunt és i qui més raó cregui tenir, més hi ha de posar perquè les coses tornin a un nivell de convivència acceptable.

Per altra banda, amb l'excusa de la crisi, se senten veus insistents que proposen eliminar els petits municipis. L'informe Roca ens agregava a una bonica població dels voltants... que són molt bona gent, ho certifico, però, en determinats assumptes, cadascú a casa seva. Sapigueu i tingueu clar que ni el 10% del que s'ha fet els darrers anys a Fulleda no hauria estat possible sense que tinguéssim el nostre propi ajuntament, on la veu femenina s’ha imposat –signes dels nous temps- a tota una història de predomini masculí. La defensa de la independència municipal és, doncs, fonamental per no rebaixar el nostre estat del benestar.

Bé, prou de rotllo, perquè això ja va semblant un sermó i la festa major són dies d'alegria, gresca, disbauxa i retrobament i ja em començo a fer pesat.

Ara, doncs, tothom a divertir-se.

Visca la nostra festa major!!!
Visca Fulleda, sempre!!!
Visca Catalunya, lliure!!!

Fulleda, 26 d’agost de 2011