L'últim cop que vaig besar i abraçar la Joana va ser quan la remor sonava més que el salt de l'aigua picant contra les roques enfurismadament. El meu silenci amb l'abraçada va dir-li tot i com l'espessa boira que burla la realitat, s'allunyà. Dins el nostre cor la ràbia i pena es confongué amb l'amor i respecte envers la Joana. Molts anys de relació, molts anys per recordar. Una forta abraçada als qui han viscut i sofert al seu costat.
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada