El solitari lledoner embolcalla
amb ses alenades d’ombra amoroses
les piques i l’aigua tranquil·la que calla
el nostre secret plàcid de les Ventoses.
A mig camí de la font de la Marieta,
a prop de la vinya fondal i la bassa,
aixopluc de l’enamorat i poeta,
no s’hi estronca mai l’aigua vella i lassa.
S’escola el temps com el líquid element
que de sota l’antiga roca revé
cap a aquest paradís del cos i la ment
que la marinada amanyaga humida
i el serè del matí acarona bé:
fulledenca i curativa font de vida!
Ventoses, les [lez Ben’tozes]
“dos sors de terra campa en lo terme de Fulleda en la partida anomanada les Ventosses” (L12I: 1606): “Les Bentoses” (LAp1862: 22).
1. Partida, avui molt reduïda, entre els Pous i els Escortals.
2. Naixement d’aigua a la mateixa partida amb tres piques, dues de les quals s’usaven abans per
abeurar els animals mentre que la més petita servia per a les persones, i un dipòsit que ara
s’utilitza per proveir d’aigua les botes d’ensulfatar. La gent del poble i d’altres llocs creu que
l’aigua és bona per a les malalties de la pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada