El Martí ens ha deixat, i com sempre lleuger ha anat,
recordarem el seu posat, un pèl corbat i quasi sempre esverat,
mentre li parlaves ell ja altres coses rumiava,
i el seu cap mai podia deixar de pensar amb els seus amors justificats:
Família, Fulleda i Futbol.
Tres joies que en el seu record, tampoc nosaltres hi deixarem de pensar,
primer amb ell. I amb l’amor, l’estima i lleialtat.
Crec que seria, d'ell per a tots nosaltres, el seu llegat.
Gràcies, Martí del Gallart!
Josep M. Bonet
2 comentaris:
gracies,
Es un relat curt i concís de com era el pare.
Sí, és així com amb diversos matisos molts el recordarem. Descansi en pau. Perdem un lector i un amic.
Publica un comentari a l'entrada