dimecres, 11 de setembre del 2019

TEXT ÍNTEGRE DEL PREGÓ DE FESTA MAJOR DE #FULLEDA DEL 2019




PREGÓ FESTA MAJOR 2019

Bon vespre, Fulledenques i Fulledencs, amics i amigues, tots i totes!!!
Ja ho veieu aquest any ens ha tocat a nosaltres, JOEL, ISAAC, LILA I JÚLIA que al pas que anem l’any que bé potser us toca a vosaltres.
Segurament tots i totes ja ens coneixeu, però potser no ens coneixeu del tot, per tant avui us volem explicar qui som en realitat.
Començant pel nostre nom de “pila”, som les TRES MARIES, la caca, la merda i la porqueria, sí, sí, durant molt de temps ens vam anomenar així, devíem tenir poca feina en aquella època.

Les tres maries vam passar la nostra infantesa corrent per aquests carrers, molt a prop d’aquí a la plaça jugàvem a futbol, les porteries eren les portes de cal Sivestró i cal Farré, immemorables pilotades que van rebre, més aviat dels xicotets del poble... També passàvem les hores per les eres els boscos i els camins, quantes cabanes, quants records i secrets ens guarden aquests arbres. Vam créixer lliures en un entorn segur que ara podem dir ens va fer felices.

Però... no tot era de color de rosa, no tant idíl·lic... tampoc érem tant bonetes... no? per això des d’aquí i ara aprofitem per demanar disculpes per les gamberrades que havíem pogut fer, creiem que som de les últimes generacions de Fulleda que vam marejar a algun que altre veí o veïna del poble. Gamberrades innocents que van desenvolupar la nostra creativitat, avui en dia seriem diagnosticades com hiperactives, o noies inquietes i innovadores, per sort en aquella època només érem nenes amb temps per avorrir-se i descobrir noves experiències. Esprem que els nostres fills i filles continuïn la tradició i deixem de ser tant políticament correctes i socialment domesticats. Perquè avui per menys et posen a la presó, des d’aquí un record per nostre estimat Jordi i tot els presos i preses polítics i exiliat i exiliades.

Entra una forastera a la placeta parlant amb tothom.


Perdoni, senyora!!! Perdoni!!! Que no veu que estem fent el pregó de Festa Major? Segur que és una forastera de Cal Jordi, és que deixes de pujar una setmana i ja no coneixes a ningú, serà que Fulleda està de moda? Entre cases de lloguer, visites als cellers i autocaravanes, vas a la piscina i quasi no tens lloc ni per la tovallola, ja pots anar-hi aviat que sinó...  Senyora que no vol saber coses del poble? Segur que només coneix la piscina, doncs si calla una estona li explicarem alguns secrets que la resta desconeix.

La forastera fa algun comentari.

Escolti, escolti, sap que abans al poble no hi havia piscina? Havíem d’anar amb bici a Tarrés o Espluga Calba que si que tenien piscina, arribàvem suades en banyaven 10 minuts i tornàvem, això si era aprofitar la entrada de la piscina! Un dia tornant de la Espluga Calba assedegades, pujàvem sense aigua a la cantimplora de la bici i quant ja no podíem més ens vam parar a un pi, des d’aquell dia anomenat el PI SENSE AIGUA. Però la bici es va acabar quant els germans ens van anar fer grans i van començar a tenir carnet i ens portaven amb cotxe a les piscines de la Espluga o Tarrés, allò si que era molt més segur, 6 o 7 al cotxe sense cinturons!... no rieu no alguns xofers estan aquí presents, oi tetes?

La forastera diu que quin canvi, amb les piscines tant guapes que teniu ara!

Parlant de cotxes, senyora sap com passàvem les nit d’estiu quant alguns de la colla ja tenien cotxe o carnet?, doncs agafàvem el ritmo de la noche o el gitano mòbil i fèiem excursions pels camins amb la música a tope i amb llums apagades il·luminats només per la llum de la lluna. Que bé que ens ho passàvem!!  I les cabanes recordeu les cabanes que fèiem per tot arreu, i quant jugàvem a amagar-nos darrera la roca que hi havia entra cal Hermín i cal gravat, quant records darrera aquella roca, que ara ja no hi es! I la nostra faceta de veterinàries, rescatant gossets i gatets. Els alimentàvem amb llet i pa i un cop ben tipets els trèiem les puces i les paparres, no necessitàvem ni mòbils ni tabletes, ja en teníem prouta de feina.

La forastera parla de com ha canviat el poble des de llavors.

Senyora!! Potser ha vingut per Festa Major, però ha de saber que abans no es feia en aquesta sala tant gran, posis roba lleugera que dins es com un forn per la calor que hi passarà!! Abans es feia a la plaça, es muntava un envelat de color groc (en aquella època ja érem uns sediciosos!), quin temps aquells!!! Quina il·lusió veure com poc a poc anava creixent l’envelat, corrent pels palcos, amagant-nos a les lones del envelat. Mentre sonava “ALEGRIA, QUE ES FESTA MAJOR!!!) Quants records... recordo també passar hores fora al jardinet de l’església i els pares sortint a buscar-nos, perquè volien tenir-nos controlades, potser perquè recordaven el que havien fet ells de joves... no volien que les seves nenes es fessin grans! Tot i que a Fulleda, quant estem de festa, grans i petits fem colla i fem pinya. Però el temps passa i dintre  de poc serem nosaltres que farem entrar als nostres fills a la sala per controlar-los!!!

La forastera comenta alguna cosa de la sala.

Finalment volem agrair a les nostres famílies per haver-nos regalat aquesta infantesa, plena de records i secrets, alguns desvelats avui i altres inconfessables!!, només desitgem que els nostres fills i filles siguin igual de feliços o més del que ho hem estat nosaltres.

BONA FESTA MAJOR,
VISCA FULLEDA
VISCA CATALUNYA!